Calcul di paviment autonivellant
Indica i dimensiun en milimeter
X - larghezza de la stanza
Y - luungheza de la stanza
Fär di misuraziun de la diferenza de alteza en i quater cantun de la stanza, en di punt
A, B, C, D.
Per fär chestchi, dupera un livel edilizi.
Imposta el spessur minim del paviment autolivellant.
Inscì, el volum di materiai duperà en meter cubic sarà calculà e sarà stabilì i altezz in di cantun de la stanza.
El prugrama calcularà el volum di materiai per el paviment autonivellant, cunsiderand la diferenza de alteza in di cantun.
Sarès en grà de calculà en mod püsee precis el prezi di materiai.
Calcul di materiai de paviment autonivellant
El vantagg principal de un paviment autolivellant l’è che i mescül speciai de livellament duperà per chel crean una superfiss uniform e liscia senza nissun sforz ulteriur de part vòstra. Per chestu mutif chesti paviment sun diventà tant famus incœu.
Pœdet impienir i paviment de par vosté. Tut quel che l’è necessari per chestu l’è savè la luungheza e la largeza de la stanza, la sò alteza in di cantun, e anca el spessur minim del strat de riempiment, dopu che el noster prugrama l’è capas de calculà per ti el volum del material a riempi, cunsiderand la diferenza de alteza.
Vantagg di paviment verzà
1. La superfiss de tal paviment l’è liscia, senza cusì o büs.
2. La durada di paviment autonivellant riva a 40-50 an.
3. Resistenza a l’usura.
4. G’han minga de bisogn de cura special.
Preparaziun del paviment
Poner un paviment verzà l’è facil, inscì tanti gent preferisen färlo luur, senza turnà a di specialist. Ma g’he sun quai sutilezz chichinsci.
Donca, prima de cumincià a mett el paviment, g’he vœu de preparà la stanza. Per fär chest, sun cavà via i vècc paviment, i basement e i pòrt. La superfiss del paviment l’è livellada. Chestu pœu vèss fat duperand una rettificatrice special o un pensél de ferr. Donca, se g’he sun di crepi in del paviment, g’han de vèss dervì cunt un raschiadür triangular.
Regorda-t che se va a mett un paviment verzà sü un paviment de legn, el dovaria prima vèss rinfurzà cunt una red special.
Dopu, l’angul de inclinaziun del paviment l’è mesurà duperand una verga. Segond qeste misurazion, i segn a i henn faits sui mur a qe alteza ‘l é stait versad ol paviment. A qesta volteza, plu de 2,5 centimeter, i mur a i henn staits liberads de intonac e de olter materiai de finizion.
Poeu el paviment l’è nettà ancamò e sgrassà cunt una polvar special.
Incœu el paviment l’è livelà cun molta, i crepi e i crepi sun quatà sü e la disparità l’è lisciada. Dopu chest, el paviment g’ha de vèss imprimà. E chestu cumpleta la fase preparatoria. Pœdet cumincià a mett el paviment.
Poner un paviment versà
Per versar el paviment en mod uniforme, fà mes’cià un ajutant la soluziun menter versar.
Preparar la soluziun segond i istruziun sül pachett. Per vèss sicür che la soluziun l’è omogenea, versar no tüt l’aqua in del cuntenidur en una volta. Lassè che chestu l’è una part grand. Mes’cia la soluziun denter. Per fär chest, l’è püsee bon duperà un trapano eletrich cunt un attachement special. E sultant quand la soluziun se trasfurma en una masa omogenea, versar denter l’aqua che resta.
El paviment l’è verzà in de la direziun de la pòrta, dal angul di front a l’entrada de la stanza. Versar la mistura en porziun, livelland la superfiss dopu ognun duperand un rudèl de aguja. Chestu vœuta a levà via qual-sa-vöör boll d’aria che podarian vèss entrà in de la soluziun e garantiss un rivestiment uniforme.
Dal versar una porziun a l’oltra, l’interval de temp duvaria minga vèss püsee de 10 minut.
Menter el paviment se secca, che dumanda 3-6 our a segond de la marca de la soluziun, g’han de vèss evità i corrent e i cambiament de temperadüra in de la stanza.