Calcul del prà rulà

Indica i dimensiun duperà

Y - Luungheza de la seziun
X - Largheza del trama
A - Lunghezza del rullo
B - Larghezza del rullo
C - riserva, indicada cuma percentual
V - pes de un rull, en chilogramm

Seleziuna la direziun de posa che g’ha de vèss visualizà in del disegn.
Per calculà i cust, pœu specificar el prezi per rull e el cust de posa.
I prà rulà muderni e cunvenient vœutan a crear un bel prà uniforme sul vòster sit. Chesta l’è una cupertura de erba che l’è venduda sotta furma de rudùunt de erba cun di sèm de erba del prà mettuu denter.

De solet, i società che venden di prat rulà ufren assistenza in de la luur instalaziun. Ma cun di savè, pœdet fär el mesté de par te.

El noster prugrama calcularà quanti rudùun de erba g’he vœu per crear una superfiss de erba uniforme per tüta la vòstra proprietà. Tut chel che g’he vœu de savè per chestu l’è la dimensiun de la parcel e un rulò de erba e la percentual de uferta che g’he vœu. Cun chesti informaziun pœu calculà facilment el nümer de rull che g’he vœur e luur prezi probabil. Dopu, tüt chel che g’he vœu de fà l’è cumprà e instalà el prà in del giardin o in del prà davaant.
La progetaziun del paesagg bricolage l’è facil.

Posa

Si prega de notar che la percentual de riserva duvaria vèss del 5% per una parcel regular e del 10 per una parcel cun lett, lett de fiur o sentier de giardin.

Prima de cumincià a mett el prà, la zona g’ha de vèss preparada. Tüt i detriti, i sass e i erb infestant g’han de vèss cavà via. El sœul g’ha de vèss tratà cun sustanz chimich speciai e livelà. Despò de qest, ‘l é organizzad ol drenaj. A la fin de la fas preparatoria, la zona sotta el prà l’è recuverta de sœul fertil e una setimana prima del installaziun prevista l’è fecundada. Prima de mett el prà, se el sœul l’è tropp secc, el g’ha de vèss umidificaa.

El prà pœu vèss dispost. Chestu duvaria vèss fà minga püsee tard de 72 ur dal mument induè el prà l’è stà tajà del camp. Opur, se l’è minga pusibel, duvariet desrullar el gazon en un sit a l’ombra e regalà periodicament fin quand l’è stà mettü.
Metar no i rull l’un sora l’olter en püsee de 4 strati. Anca i bon prat duvarian minga vèss suracàricaa.
Regorda, l’è cunsigliabil mett el prà en una volta. Chestu crearà un rivestiment uniforme e uniforme.

El mument püsee bon per mett un prà l’è cunsiderà el principi del autun o de la primavera. Ma l’è impurtant regordar che la terra duvaria minga vèss cungelada o tropp umèda en chestu mument.
La posa del terren cumencia visin al sit indué l’è piegà per vèss cunservà. El prà duvaria vèss mettuu sultant en linea retta. Se l’è necesari cuvertir i sit che g’han una furma minga standard, i sit dificil sun cupert cun di tòcc de erba appositament tajà de magazzin.

Ogni fila de rivestiment g’ha de cumencià e finì cunt una placa cumpleta, o un pezz che l’è minga püsee piscinin de la mità. Mett i pezz piscinin che restan in del mezz de la fila, ma minga ai bord.
Quand l’è cumpletà, tüt i fila de prà sun cumpatt. Se se furmen büs o depresiun, l’è necesari levà sü el césp e liscià la superfiss de sotta. Dopu chestu, el prà l’è cumpatt ancamò.

I fil sun mettüu en spustament l’un rispett al olter, cuma la muradüra. En chestu cas, l’è impurtant vèss sicür che i plach de erba sun pressà fort l’un cuntra l’olter, ma se suraponden minga l’un al olter.

L’è minga cunsiglià caminar sü l’erba appena metüda.

Cura del prat

Dopu che l’è cumpletà la posa del prà, g’he vœu de impienir el spazi in di cusi cunt una mistura special. La composiziun de chesta mistura dipend del tip de sœul del vòster sit.

El prà dispost g’ha de vèss ben annagà. Ogni meter quadrà g’ha de dumandà almen 15 liter. Ind ella semana qe ven, anca ol prad ‘l g’ha de vesser annad una vœlta al dì.

Dopu circa un mes, i radis del erba cressaran in de la bas indué l’è stà mettü el césp e el paesagg del prà diventarà durabil.
En dü seteman dopu la posa, l’erba pœu vèss tajada. Chestu duvarià vèss fà en tüt la direziun de sò posa e tajà sultant la part püsee volta di lame del erba. I prat sun de solet falcià per l’ültima volta en setember.
In de la primavera, dopu che la terra la s’è deslenguada, el prà l’è fecundà e tajaa ancamò, ma tajand ancamò sultant i pont di lame del erba.
Durant la stagiun calda, el prà g’ha de vèss annagà circa ogni 10 dì.