Calcul del volum de un pozz o de un büs cilindrich
Indica i dimensiun en meter
D1 - diameter superiur del pozz
D2 - diameter del fond del pozz
H - profonditaa
Ancamò, pœu indicar el prezi de scavà un pozz e el prezi de levà via el sœul.
Calcul del volum
G’he sun tri upziun per furnì l’aqua a una cà privada. Pœdet furmà un pozz de par vuu, pœdet ciapà di specialist per chestu o pœdet scavà un pozz in de la vòstra proprietà. Tüt i metud g’han di vantagg e di svantagg.
Tanti gent preferisen mett un pozz sü la proprietà, perchè l’è economich, el pœu vèss duperà per püsee de 50 an e l’è püsee facil nettà una strütüra inscì che un pozz. Ancamò, scavà un pozz g’ha minga bisogn de un permess speciai.
Però, per scavà un pozz in del sit, g’he vœu prima de fär di calcul. El noster prugrama de calcul vœuttarà chichinsci. Tut chel che g’he vœu de fà l’è mettar dent la prufundità del pozz, el sò diameter superiur e inferiur e el prezi del scav in de la vòstra zona de residenza in di camp approprià, dopu che el prugrama stess calcularà el volum del pozz e el prezi stimà cost de scavarlo.
Scavar un pozz
La prima e püsee impurtant ròbb per scavà un pozz l’è scernì un sit per el pozz. L’è impurtant che denter de un ragg de 50 meter g’he sun minga di sit per tegnir ledam o olter impurità che podarian influenzar la qualità del aqua. Duvariet minga mett un pozz püsee visin a 5 meter de la cà. Altriment, g’he el ris’c de dann ai fundament de la cà per el lavagg del sœul.
L’è anca impurtant determinar la profondità del pozz. Per fär chest, pœu truvar la prufundità di strütür simil in di sit visin o pre-forar un pozz.
Per piasér, nota che pœdet minga scavà un pozz en qual-sa-vöör mument del an. El periud püsee bon per chestu l’è de giugn a setember. In qest moment, l'aquifer ‘l é a un nivell bas, çò ‘l vœ dir qe te vegnirà minga ingannad de l’aiva dei strats superior qe i pœ vesser restade dòp l’inondazion de primavera.
La ròba dopu che g’he stà de preocupàs l’è cuma rinfurzà i paré del pozz. G’he sun diferent upziun chi. Chesta l’è una strütüra de legn, cement monolitich e madun. Ciascun de chesti metud de rafurzament g’ha di vantagg. Donca, una strütüra de legn l’è la püsee economich. Ma l’è de pooch durada. La sò durada l’è minga püsee de 15 an. Ancamò, g’ha de vèss nettà del lim tüt i an. Ancamò, quand se scava un pozz inscì, i paré sun minga rinfurzà, e cheschi crea el ris’c che la terra la crula.
El cement monolitich l’è bon perchè el permett minga a l’aqua superficial de entrà denter del pozz. Ma un pozz inscì el duperarà püsee de temp per vèss costruì e el custarà tant püsee. Qui g’he dü upziun. O fà di furmi de cement per rinfurzà i paré de par te o cumpral. Prima de decider cosa fär, nota che i anei de cement armà fabricà en fabrica sun püsee fort di quei che pœdet fabricà de par te. Ma, naturalment, custaran püsee.
La costruziun de un pozz en madun g’ha bisogn de abilità speciai e de una lunga preparaziun. I paré g’han de vèss rinfurzà e g’ha de vèss costruì una fundaziun sotta el madun. Ma, coma ‘l cement, ol madun ‘l permet minga a l’aiva superficialla de nar dent ind ol pozz.
Dopu che el pozz l’è pront
Quai che sia el tip de pozz che g’he scernis, g’ha de vèss disinfetà di volt en volt. La nettadura la g’ha de vesser faita almanc do vœlte a l’an, e plu despes se dei ojets forest a i vann dent ind ol pozz.
Per nettà el pozz, l’aqua l’è pompada fœura cunt una pompa. Poeu, andand giò, fasem i necessari procedur de pulizia. Quand che i uget furesté, el lim, la sabla e la sporcizia sun stà cavà del paviment e di paré del pozz, fasem la disinfeziun. Per far qest, spruzzar i mur dol pozz cond una scova o un pennell cond i pel long cond una soluzion de clor.
Quand el pozz l’è ancamò riempì de aqua, g’he vœu anca de giuntà una soluziun de clor in de la quantità de 150 mg per 1 liter de aqua. L’aqua la se mes’cia e el pozz, cupert cunt un cuperchio, el se lassa per dü o. Pœu l’aqua l’è pompada fœura ancamò e el pozz l’è lavaa cun aqua neta. La procedura la se ripet fin quand l’odor del clor scumpare.